SORTIDA FOTOGRÀFICA: “TORRE BELLESGUARD”
DATA: DIMECRES, 15 de novembre
HORA: 11:00 h
PREU: 4,50 € (porteu l’import just, sisplau)
PUNT DE TROBADA: A l’entrada de la Torre Bellesguard, C/ Bellesguard, 20
COM ARRIBAR-HI:
FGC – L7 + BUS 196
BUS V15 + BUS 196
BUS V13 + BUS 196
En lloc del BUS 196 es pot agafar el BUS 123
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Amb aquesta sortida fotogràfica us convidem a visitar un edifici emblemàtic del Modernisme català: la Torre Bellesguard, obra de Gaudí catalogada com Bé d’Interès Cultural des del 1969.
Aconsellem portar objectius grans angulars que siguin lluminosos, adequats per fotos en interiors. Els zooms també ens aniran bé per captar els detalls decoratius. Si ens bé de gust, podem portar trípode.
UNA MICA D’INFORMACIÓ
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l’arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909.
En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l’Humà, l’últim rei d’Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seva magnífica panoràmica del pla de Barcelona. D’aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semi-enderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l’arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seva gran verticalitat i les seves solucions pròximes a l’arquitectura gòtica, encara que amb un fort segell personal, com és característic en totes les seves obres.
Aquesta obra pertany al període neogòtic de Gaudí (1888-1898), etapa en què l’arquitecte es va inspirar sobretot en l’art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella època un dels estils historicistes de major èxit. Gaudí va estudiar amb profunditat el gòtic català, balear i rossellonès, així com el lleonès i el castellà en les seves estades a Lleó i Burgos, i va arribar al convenciment que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En el seu lloc, en les seves obres posteriors va eliminar la necessitat de contraforts mitjançant l’ús de superfícies reglades i va suprimir cresteries i calats excessius.
20, Bellesguard
Grup Cultura
