Visita guiada a l’exposició fotogràfica WILLIAM EGGLESTON. “El misteri de la quotidianitat” / KBr FUNDACIÓ MAPFRE

ACTIVITAT: VISITA GUIADA A EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
TÍTOL: WILLIAM EGGLESTON. “El misteri de la quotidianitat”
LLOC: KBr FUNDACIÓ MAPFRE
Av. Litoral, 30. 08005 Barcelona
Tfn: 93.272.31.80

COM ARRIBAR-HI? Metro: L4 i L1. Bus: 59-136-V21-H16-47-V23
DATA: dijous, 23 de novembre de 2023
HORA: 19:00
PUNT TROBADA: A la porta de la Fundació a les 18:45 hores.
PREU: ACTIVITAT GRATUÏTA. SOCIS I SIMPATITZANTS

LIMIT: 24 ASSISTENTS

INSCRIPCIÓ: PLAY OFF

William Eggleston (Memphis, Tennessee, 1939) és considerat avui una llegenda viva de la fotografia. Criat per la mare i els avis, perquè el seu pare va morir quan ell era molt petit, va començar a fer fotografies de jove. Hereu d’una família dedicada al conreu del cotó, va créixer en una terra de manglars, pantans i llacs, de grans superfícies de plantacions amb petits nuclis urbans i complicats traçats de carreteres comarcals. Una zona dels Estats Units, la del sud, que en els anys de formació d’Eggleston, la dècada del 1960, encara mantenia vives les cicatrius d’un passat esclavista i estava dividida per intensos conflictes racistes, amb una classe mitjana emergent que es transformava amb la nova societat de consum.

El 1957, el fotògraf va iniciar estudis a la Universitat Vanderbilt, a Nashville, i dos anys després es va traslladar a la de Mississipi. A partir del 1965 va començar a fotografiar en color. Entre el 1973 i el 1974, mentre
impartia classes a la Universitat de Harvard, va descobrir el sistema de transferència de tintes (dye transfer), que li va permetre d’aconseguir uns nivells de saturació del color que eren inassolibles amb qualsevol altre mètode.

El 1976, John Szarkowski, conservador de fotografia del Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, va organitzar una exposició individual de l’artista que el va convertir en el primer fotògraf a exposar imatges en color a les parets d’un museu. Juntament amb Garry Winogrand o Lee Friedlander, entre d’altres, Eggleston forma part d’una generació d’autors que als anys setanta van alliberar la fotografia de moltes de les regles i dels conceptes restrictius del mitjà, un dels més rellevants dels quals era que la fotografia artística només podia ser-ho si es feia
en blanc i negre.

William Eggleston. El misteri del quotidià és una de les exposicions sobre l’autor més àmplies que fins avui s’han presentat a Espanya. Organitzada cronològicament, aborda gran part de la seva trajectòria, des de les primeres imatges en blanc i negre fins a les que va desenvolupar en color a partir del 1965, i inclou el seu darrer treball, The Outlands. Durant els seus anys universitaris, Eggleston va descobrir l’obra d’Henri Cartier-Bresson i de Walker Evans, que, segons les seves pròpies paraules, li van obrir els ulls a la possibilitat d’una fotografia feta amb més llibertat. L’«instant decisiu» de Cartier-Bresson li va fer comprendre que es podien condensar moviments i escenes complexes en una única imatge partint de motius prosaics i quotidians. Del treball d’Evans,
no tan sols li van interessar els temes, sinó també els enquadraments frontals, simples i equilibrats, no exempts d’elegància. En aquella època, l’autor també va tenir l’oportunitat de conèixer la pintura dels expressionistes abstractes, que, a més de revelar-li les capacitats del color en el seu treball, també va donar qualitats pictòriques a les seves fotografies.

A partir del 1965, Eggleston es va endinsar en un univers estrany i familiar alhora que explorava la quotidianitat de les petites ciutats del sud dels Estats Units. Fotografiava tot el que se li posava al davant: botigues de comestibles, bars, escriptoris d’oficines, supermercats, estacions de servei, retrats de la seva família i d’amics, etc.

A la dècada del 1960, la mecanització del camp i l’accelerada industrialització de l’automòbil van abaratir els preus dels vehicles, així que algunes famílies van començar a poder disposar de més d’un automòbil. Les botigues de barri van començar a ser substituïdes per grans centres comercials, els anomenats malls, que van començar a una vida social que abans s’havia reservat a les places del centre de les ciutats. Al malls, situats als afores, s’hi podia trobar de tot en un únic espai, des de restaurants fins a botigues i cinemes, i tot plegat acompanyat de molt de color, llums i lluïssors. Un nou món de consum que Eggleston no va trigar a reflectir.