El daguerreotip fou desenvolupat i perfeccionat per en Louis Daguerre, partint de les experiències prèvies i desconegudes de Joseph Nicéphore Niépce, i donat a conèixer a Paris, en l’Acadèmia de Ciències, el 2 de Gener de 1839 pel físic francès François Aragó.
Quan es va donar a conèixer aquesta fantàstica noticia, era a Paris, com a corresponsal de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el Dr. Pere Felip Monlau. A la seva tornada a Barcelona, el Dr. Monlau, va proposar a la Junta de l’Acadèmia l’adquisició d’una cambra fosca, després d’haver ensenyat als assistents un daguerreotip fet per Don Ramón Alabern, gravador de professió i deixeble d’en Daguerre. El cost de la compra, de la cambra fosca i els accessoris corresponents, va pujar a 1.946 “reales de vellón”.
El 10 de Novembre de 1839 es va fer a la Plaça de la Constitució, avui Plaça del Pla del Palau de Barcelona, la primera fotografia realitzada al nostre país.
Els daguerreotips, es diferencien d’altres procediments perquè la imatge es forma amunt d’una superfície d’argent polit com un mirall. Per reduir el seu cost s’utilitzava el coure platejat per fer les plaques corresponents, dons solament era necessari tenir una cara platejada.
Son peces úniques. No permeten fer copies ja que no hi ha negatiu, és a la vegada negatiu i positiu, podent veure una o l’altra forma segons els angles d’observació i l’ incidència de la llum que rep.
La imatge revelada està formada per partícules microscòpiques d’aleació de mercuri i argent, ja que el revelat amb vapors de mercuri, produeix amalgames a la cara platejada de la placa. Prèviament aquesta placa era exposada a vapors de iodo per que fos fotosensible.
Calia tenir molta cura, els vapors de mercuri, del revelat son molt perjudicials per a la salut.