Project Description

FOTOGRAFIA DE CARRER

La fotografia de carrer pretén captar el fet que la vida urbana està plena d’imatges i de moments únics i irrepetibles.

la fotografia de carrer és un tipus de fotografia que es realitza en un lloc públic com ara un carrer, una plaça o fins i tot en el metro o l’autobús. Els fotògrafs de carrer sovint se centren en la vida quotidiana dels estranys més que en un esdeveniment com faria un fotoperiodista.

Els fotògrafs de carrer intenten tot el possible per a passar inadvertits. La meta de la fotografia de carrer és explicar una història en una fotografia feta al carrer de forma espontània. La història i el subjecte són, possiblement, els aspectes més importants d’una bona presa del carrer. Henri Cartier-Bresson, és possiblement el millor fotògraf d’aquest estil fotogràfic.

El grup de fotografia de carrer de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya ha fet una petita tria de les darreres fotografies que han fet en les nombroses sortides que estan realitzant.

Si vols participar en les sortides d’aquest grup tan dinàmic, associa’t.

SORTIDES DEL GRUP DE STREET

PARC DE LES TRES XEMENEIES – PARAL·LEL – SANT PAU DEL CAMP I ENTORN FINS RAMBLA DEL RAVAL

El 13 de juliol passat vam fer la darrera sortida de la temporada. Ens van trobar al mateix Parc a les 9 h. Novament vam tenir mala sort i va començar el dia plovent. Així que vam retardar la ruta i vam esmorzar a la terrassa coberta d’un bar proper. Al cap de mitja hora o una mica més va cessar la pluja i ens vam posar en marxa. És veritat que va parar de ploure, però se’ns va quedar un dia i una llum fatal.

L’itinerari fotogràfic va començar al parc de les Tres Xemeneies, on ens vam estar força temps, en dia de mercat.

Després vam anar fins a l’antic Teatre Arnau, abandonat des de fa anys i ple de murals i de grafits, i ens vam moure al seu voltant, principalment a l’entrada al carrer Nou de la Rambla, on hi ha el monument dedicat a Raquel Meller, i el famós local d’espectacle pornogràfic de la ciutat, el Bagdad. Tot seguit, vam decidir modificar l’itinerari previst per passar una bona estona als Jardins de Sant Pau del Camp, al costat del mític carrer de les Tàpies, un dels més famosos de l’antic Barrio Chino. I d’allà vam anar directament a fer una mica de culturilla al monestir romànic de Sant Pau del Camp, on ens va estranyar que hi hagués tan pocs visitants. Sembla que una peça del romànic tan important com aquesta, que tan poc abunda a Barcelona, no crida l’atenció dels turistes. Però més tranquils que vam estar. L’únic inconvenient va ser que al claustre havien aprofitat per fer una exposició d’escultura moderna, col·locant les peces entre cadascun dels arcs que sustenten els pilars. I és clar, d’aquesta manera, no vam poder gaudir de la vista del recinte a la seva plenitud. Tot i que cal reconèixer que algunes de les escultures exposades eren molt boniques.

I ja, en sortir del monestir, vam decidir acabar el recorregut. Tres o quatre companys vam continuar el camí junts cap a la rambla del Raval, i la reunió es va acabar en un bar prenent una cervesa i xerrant sobre el fruit de la jornada i, és clar, de fotografia en general.

LA PART DEL PORT VELL QUE ENVOLTA LES “GOLONDRINAS”.

L’aigua vol més aigua. Així que no va ser estrany que el matí del dissabte 18 de maig del 2024, el vell port de Barcelona ens rebés amb pluja des de primera hora per donar-nos la benvinguda a la nostra sortida fotogràfica del dia. Per una vegada que ens vam acostar al mar, homes de secà com nosaltres, fets a recórrer els carrers de la ciutat amb les nostres càmeres temoroses de l’aigua, vam haver de resguardar-nos al centre comercial Maremagnum fins que va escampar.

El punt de reunió s’havia assenyalat prèviament just al costat dels quioscos on es venen els bitllets de les “Golondrinas” de tota la vida. Quan va cessar la pluja, va sortir el sol immediatament. Així que malgrat tot vam tenir sort. Vam poder fer fotos als voltants del Maremagnum i després a la zona que abasta l’esplanada on es troba el vell edifici de Duanes, ara en fase de rehabilitació, i el Moll de la Fusta. Alguns vam arribar més tard fins i tot a l’Estació de França. Abans vam vorejar el mar des del port, de manera que el teleobjectiu ens va ajudar a acostar-nos a altres indrets més llunyans quan va ser interessant per a alguns.

El lloc aviat es va omplir de turistes, amb els seus pros i contres per a la fotografia de carrer. A més, al llarg del recorregut ens vam trobar moltes obres preparatives de la Copa Amèrica de Vela, així com recintes destinats a atendre l’esdeveniment, que es van convertir més en un inconvenient que una altra cosa, ja que amb tot això el moll va perdre gran part de la seva quotidianitat.

Diguem doncs que la sortida va ser una mica accidentada, però sense exagerar. Tot i això, es va fer el que es va poder, ni més ni menys el que mostren les fotografies que segueixen a continuació.

BORN (centre)

El dissabte dia 6 d’abril del 2024 va tenir lloc aquesta sortida. El punt de reunió s’havia assenyalat prèviament davant de la porta principal de la Basílica de Santa Maria del Mar, a les 9 hores.

El barri és un dels més emblemàtics de la ciutat, tant a nivell cultural com de lleure, gastronomia i turisme. És un dels més visitats pels amants de la fotografia d’street. Sobretot aquesta part central que envolta la Basílica de Santa Maria del Mar, el mateix Passeig del Born, que ha estat escenari de moltes pel·lícules d’època, l’antic mercat del Born, avui centre cultural i de memòria històrica, el carrer Montcada amb el Museu Picasso, el Fossar de les Moreres, i què cal dir dels innombrables palaus que abunden als carrers de segles passats, avui restaurats i convertits en museus, centres culturals i fins i tot hotels. A més, els carrerons i les placetes que l’envolten són molt atractius, i representen part del patrimoni urbà de la Barcelona més antiga. I tot plegat, ple de petits restaurants, bars de copes i botigues de moda de nou disseny alternatiu. Els turistes al·lucinen amb aquest ambient urbanístic d’una altra època, i els de casa que podem ignorar l’allau de visitants ho gaudim també en gran mesura.

No cal oblidar tampoc el valor històric del barri, ja que s’hi van desenvolupar part dels successos esdevinguts durant el setge a la ciutat en el marc de la Guerra de Successió Espanyola de 1714. Té a més l’avantatge que els seus barris limítrofs tenen un valor i un atractiu on es concentra el centre històric i on la vida social de la ciutadania ha estat sempre present, com són el Barri Gòtic o el de Santa Caterina. En definitiva, que és el teló de fons potser més apreciat per fer la fotografia d’street. Pots acudir tantes vegades com vulguis que sempre es descobreixen nous racons passats per alt en ocasions anteriors, que així mateix, amb sort, acullen escenes diferents per retratar amb les nostres càmeres.

Hi allà vam passar el matí, i en són testimoni les nostres fotografies que acompanyen l’escrit. Vam posar fi al nostre recorregut prenent una cervesa a una terrassa per reposar forces i contrastar opinions de la jornada, com de costum.

@22 i entorn del Poblenou

El dissabte dia 2 de març de 2024 el grup va fer aquesta sortida fotográfica. El punt de reunió es va assenyalar tot just davant de la porta principal d’entrada al DISSENY HUB BARCELONA – DHUB, Plaça de les Glòries, a les 9 h.

Tot i que el lloc es prestava més a fotografia arquitectònica o de disseny urbà, vam procurar portar-la al nostre terreny per practicar fotografia de street. Malgrat aixó, cadascú va ser lliure de retratar el que li semblés millor en l’àmbit del barri. No haviem de cenyir-nos estrictament a la foto de street, ja que el disseny urbà constitueix la seva cosina germana i les dues modalitats es complementen. Vam anar improvitzant amb allò que veiem al nostre voltant.

@22 és una zona que, malgrat aquest “inconvenient”, es presta a moltes sorpreses. A més, la ruta es va traçar en direcció est, per arribar així a la part del Poblenou més propera als nostres interessos (carrers amb un elevat contrast entre la modernitat i el període de la industrialització de finals del segle XIX i principis del XX); hi ha edificis inhabilitats, magatzems i tallers en mal estat, i solars que tenen com a fons immobles amb estructures destacades i dissenys contemporanis.

Desprès de veure l’estat de les obres de la Plaça de les Glòries, no vam tenir més remei que començar la ruta darrere de la plaça, orientació sentit mar. Vam baixar pel carrer Rec Boronat fins a trobar-nos amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Campus del Poblenou (interior Plaça Gutenberg), molt interessant, però no ens van deixar entrar (un altre dia será). Llavors, ens vam dirigir al costat, a la gran plaça que integra els Jardins de Ca l’Aranyó, des d’on es disfruta la vista de l’entramat d’edificis que s’alça i caracteritza el nou complex d’@22.

A continuació, ens vam encaminar cap a la Fundació Vila Casas, al costat de la qual es troben les escultures dels Guardians, de Xavier Mascaró, al carrer Sancho de Ávila. Aquesta és una zona força transitada i d’esbarjo. I a partir d’aquí, a través de carrers amb fàbriques antigues i magatzems on es troben nombrosos murals a les parets, vam anar a la Rambla del Poblenou, i el Casino de l’Aliança. Allà s’havia fixat previamente el fi del recorregut.

CELEBRACIÓ DE L’ANY NOU XINÈS al Passeig Lluís Companys / Arc de Triomf

La passada reunió del grup va ser el dissabte dia 3 de febrer de 2024. El punt de reunió es va assenyalar just a sota de l’Arc de Triomf, al passeig de Lluís Companys, a les 9.30 hores.

L’activitat va tenir per objecte plasmar fotogràficament l’ambient, vestuari, costums, activitats culturals i lúdiques, gastronòmiques i de tota mena celebrades en el marc de l’Any Nou Lunar a Barcelona, el nou Any Xinès, i participar de la seva festivitat en un dels molts actes que van tenir motiu a la ciutat per donar la benvinguda a l’Any del Drac, aquesta vegada de Fusta.

Al modus vivendi xinès el drac roman al llarg dels segles com a símbol de saviesa, amabilitat, harmonia i prosperitat, malgrat que el govern d’aquest immens país demostri el contrari contínuament. Tot i que ja sabem que la política i la vida social d’una nació no sempre van de bracet. I què dir de la història de la Xina…

Aquesta celebració es va organitzar per un centenar d‟associacions, escoles i empreses xineses i catalanes, coordinades per l’Associació d’artistes Huaxing, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Institut Confuci de Barcelona, Casa Àsia i el Consolat General de la Xina a Barcelona.

Va ser una festa amb molt valor tradicional, estètic i original.

LA FIRA DE REIS DE LA GRAN VIA – LLUMS DE NADAL

La Gran Via de les Corts Catalanes, al tram comprès entre els carrers de Muntaner i Rocafort, es vesteix de festa cada any per donar la benvinguda al Nadal i, amb ell, a la nit màgica de Reis. I per això, els seus dos passejos laterals s’omplen de parades de regals i llaminadures, però sobretot de joguines per als nens. També s’instal·len xurreries a cada cantonada, on fer una parada per saltar-se una promesa i permetre’s un caprici, un dia és un dia!, i, de passada, combatre el fred amb la xocolata calenta que allà mateix se serveix. Abunden així mateix paradetes d’artesania i altres botigues de carrer, que aprofiten el consum de les festes nadalenques per finalitzar l’any arrodonint el negoci.

La fira de reis es va iniciar a Barcelona com a fira de sant Tomàs, i data de l’any 1877, quan en aquella època un bon nombre de venedors ambulants van acordar muntar les casetes a la ciutat aprofitant la propera festa del sant. Actualment se celebra entre el 15 de desembre i el 6 de gener.

Amb el tràfec de la gent que passeja o compra els seus regals, cada Nadal es crea un escenari que s’ha convertit en una tradició de Barcelona amb gust de xurros. I, és clar, la Gran Via s’adorna per a l’ocasió, especialment quan cau la nit i s’encenen els llums nadalencs al llarg de la filera de botigues. No és estrany així que l’espai i l’ambient que envolta la fira cridi l’atenció suficiente com per fer un reportatge fotogràfic que es nodreix de l’esdeveniment. Foto de carrer…, foto festiva. Cal escollir el lloc, recórrer-ho, tenir paciència i trucar a la sort per capturar l’instant improvisat i espontani, aquell que tot fotògraf de carrer s’entesta a perseguir. Quotidianitat, història, expressió, ànima…

I tot això ho vam anar a buscar allà.