L’obra Relat trobadoresc d’anada i tornada a un dejà vu… amb la que el fotògraf quàntic Ei POiNT participa en la exposició El somni d’una nit d’estiu
que la Fundació Hervás Amézcua per a les Arts té en exposició fins al 23 de desembre a la seva seu del carrer Major 15 de Gavà.
En aquesta cita anual on la FHA arreplega tot un variat ventall d’expressions multidisplicinars on al voltant d’una 30a d’artistes mostren les seves obres relacionades amb la temàtica de la dita exposició i heus aquí que a llur inauguració, es resolgué l’enigma que havia suscitat en els presents la dicotomia suscitada a l’obra d’Ei POiNT a causa de la dissociació cognitiva generada per la inicial interpretació entre la imatge d’un catàleg posat en escena amb anterioritat i l’obra que hi havia a la sal, tot un neguit en el subconscient del col·lectiu que allò que romangué invariable en aquest procés, el títol i l’autoria, ho acabà resolent.
Talment, cal apuntar que a més a més d’aquest fet afegit ja esmentat, en aquesta innovadora obra que relata un somni que des del segle passat conviu amb l’autor i d’altra banda de llur minimalista expressió i ubicació a l’espai expositiu, cal destacar el rol de la fotografia, que si bé no es visualitza en forma literal, si que romàn present a les fases de configuració de la peça arquitectònica i a la que provocà l’enrenou vivencial ja esmentat, una fotografia digital quina imatge mostra el comportament d’aquella a l’acció del vent i que a Modus d’estroboscòpia realitzada per apilament seqüencial, fou presa a l’estudi de l‘Agrupació amb llum contínua i fent servir com a model a plasmar quelcom tan hipersemblant que deixà garratibat a qui ho presencià.
Vet aquí que menys ha donat, per tant, “less is more” que esmentava en Mies van der Rohe oi…? En aquesta obra de la qual emanen tants imputs
perceptius on a l’albira d’un també homenatge al quefer d’en Alexander Calder de qui aquest any es commemora el 50è aniversari del seu traspàs, Ei POiNT ha sabut resoldre única i exclusivament amb la mateixa obra i sense emprar altres elements aliens a la formalització d’aquesta i que si bé llur ubicació a la sala no permet l’observació cinemàtica d’aquella, sí que, en canvi, obliga a l’espectador a efectuar una picardia als efectes de poder accedir a la totalitat del seu contingut.
alma olko, direcció d’informatius d’olkophoto press
