Nucli antic del barri de Sarrià
Punt de trobada: plaça de Sarrià, a les escales de l’església de Sant Vicenç
Data: dijous, 19 de juny. Començament: 17 h.
Quedarem en principi tots plegats per iniciar i continuar la ruta per separat o en petits grups, com es prefereixi. A cada separació assenyalarem successivament el lloc i hora per a la següent trobada dins de l’itinerari marcat.
Itinerari (encara que cadascú pot desviar-se i emprar més temps on li sembli millor).
Des de la plaça de Sarrià podem apropar-nos a la coneguda plaça que és considerada com la més petita de Barcelona. És una curiositat més que una altra cosa. Es tracta de la plaça de Sant Gaietà, coneguda com el raconet. S’hi accedeix per un carreró molt estret, pel carrer Dalmàcia, que no és fàcil de trobar. Està darrere del Mercat, entorn que paga la pena.
Començarem la visita des de la plaça de Sarrià en direcció ascendent per recórrer tota aquesta zona que envolta el mercat. Pugarem pel carrer Major de Sarrià, a tocar de l’antiga Casa de Can Jansà, de gran interès. I els nostres referents seran els carrers de Ramon Miquel i Planes, Sol i Padrís, Dolors Monserdà, Graus, l’Avió Plus Ultra…, tots ells petits carrerons que constitueixen l’entorn del mercat. Podem trobar-hi l’Orfeó Sarrianenc, on està ubicat el Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, al carrer Pare Miquel de Sarrià, 8, i al Teatre Vell de Sarrià. Al nord de la plaça de Sarrià, la casa assenyalada amb el número 118 és la més antiga. Al costat hi ha les Cistelleries Castells, una antiga botiga del barri (1828).
Tornant a la plaça Major de Sarrià, per continuar el trajecte de baixada, trobarem l’església de Sant Vicenç, que es pot visitar si interessa, i fent cantonada amb el carrer Major de Sarrià, la casa Margenat, amb un passat històric interessant.
Baixant per Major de Sarrià, ens desviem a la dreta poc després. Allà hi ha la plaça del Consell de la Vila, on tenim l’Ajuntament del barri. A la cantonada amb el carrer Major va estar instal·lat durant molts anys el restaurant Vell Sarrià, que va gaudir d’anys d’esplendor, establert en una de les cases més emblemàtiques del barri, la del Sergent de la Coronela, coneguda també com la casa de l’Alabardero, figura que està dibuixada a la façana. Al costat de l’Ajuntament es troba l’estàtua de La Pomona, de Josep Clarà. Envoltant l’edifici de l’ajuntament per la Volta a la dreta trobem la tranquil·la placeta del Roser.
És obligat tornar al carrer Major de Sarrià, on més vida i moviment es dona al barri. Nombroses botigues, bars, restaurants i establiments de tota mena la recorren de dalt a baix, fins a la Plaça Artós, a la qual també hi podem accedir. Dels seus locals cal destacar el Bar Tomàs i les seves braves, la nova pastisseria Boix, tot i que és de visita obligada l’autèntica, que és a la plaça de Sarrià, per on haurem passat abans. I sembla que un retrocedeix en el temps quan visita el restaurant Casa Joana, encara que ja la façana ho delata així.
Per cert, proposo un dinar de fi de curs, encara no n’hem fet cap, i, posats a fer, proposo també aquest mateix restaurant. A veure si ho aconseguim. Es tracta de posar data i fer-ho. Podem aprofitar el menjar per parlar del curs vinent, contrastar opinions i fer propostes que no quedin en l’oblit.
El carrer Major de Sarrià ja constitueix un al·licient per si mateix, però el millor és deixar-se portar i internar-se pels carrerons que el creuen, com ara:
El Passatge de Mallofré.
El carrer Canet, on hi ha un conjunt molt ben conservat de cases reservades als jornalers de la finca agrícola Can Canet de la Vila, que s’ha conservat gràcies a la lluita veïnal.
La Casa del Gamarús, edifici que conté un balcó molt singular amb la representació d’un soldat d’època.
Les Cases del carrer Jordà.
I segurament em deixo coses. Sens dubte, algun company, més coneixedor del barri, ens podrà dir fent camí.
Ja sé que no fem fotografies de caràcter cultural ni postals, però aquesta guia constitueix un punt de partida per recórrer el barri amb possibles zones o fons al cap que, potser, ni tan sols apareguin després a les nostres fotos.
A partir de les 18 hores aproximadament gaudirem d’una llum estupenda, esperem que el dia acompanyi.
Recordem que posarem en pràctica la nova idea d’intentar fotografiar a l’estil de Saul Leiter quan ho creguem oportú. Tots el coneixem, i, a més, prèviament a la sortida hem enviat prou enllaços de xerrades, anàlisis, pel·lícules o llibres de la seva obra. No es tracta de fer-les totes intentant utilitzar la tècnica i estil del mestre, tan sols les que creguem oportú pel motiu que sigui.
Imagino que estarem fins a les 20 h més o menys, encara que potser si la llum és atractiva ens enganxi més.
Naturalment, espero que visitarem l’imperdible bar del Tomàs per acomiadar-nos o a meitat del recorregut. Una cervesa i unes braves no hi poden faltar.
Pel tipus de sortida no cal material especial, a part d’un tele curt, eina que Leiter feia servir constantment a la seva fotografia.
Com sempre:
Qualsevol pot abandonar la sortida quan ho consideri necessari o unir-s’hi més tard. I aquells membres del grup que pel motiu que sigui no assisteixin a la sortida, poden accedir per separat a posteriori quan ho desitgin, i participar igualment en tots els actes, xerrades i publicacions habituals posteriors (si és que n’hi ha; ignoro en quin punt està el tema de les fotografies de carrer amb persones al mig), a la següent reunió presencial del grup a l’agrupació.
Fins aleshores. A veure si ens acomiadem de les sortides amb un bon nombre de participants, i també deixem assenyalada la data del dinar, si us sembla bona idea, és clar.
Foto: © Diego Pastor.
Diego Pastor
