Visita a la sala KBr – Fundación Mapfre
EXPOSICIONS: CLAUDIA ANDUJAR – LA MIRADA CAPTIVA
El passat 29 d’abril de 2021, vam poder gaudir d’una visita guiada per la Nerea Arrojería, una excel·lent guia de la Fundación Mapfre. Per motius sanitaris, la visita va estar restringida a sis persones.
LA MIRADA CAPTIVA
En primer lloc vam visitar la sala petita on hi ha exposats més d’un centenar de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
Ens retrobem amb els orígens de la fotografia quan l’any 1836 Daguèrre va obtenir per primer cop una imatge sobre una placa banyada amb sals, procediment que havia estat desenvolupat per Niépce, però que aquest no va arribar a plasmar. Aquest procediment es va estendre per tot arreu i d’aquesta manera tothom podia conservar una imatge, un record, de les persones que estimava i que ja no hi eren o de sí mateixos.
Per la seva delicada conservació aquests retrats s’havien de conservar aïllats del aire per evitar la seva oxidació i deteriorament, d’aquí que ens trobem amb petites caixes artesanals.
També vam poder veure un audiovisual on es mostra com es restauren algunes peces d’aquesta col·lecció, així com unes vitrines amb material per fer els daguerreotips.
CLAUDIA ANDUJAR
Tot seguit vam passar a la sala gran on està exposat el treball de Claudia Andujar, una fotògrafa nascuda a Suïssa el 1931, de família jueva, va haver de fugir i es va canviar el nom pel del marit. Primer a Nova York i finalment es va establir a Sao Paulo, on va entrar en contacte amb les comunitats més vulnerables del país. Poc a poc va establir un vincle que la va portar a conviure llarg períodes de temps amb la comunitat ianomami, en plena selva amazònica.
La mostra, de vuit seccions, aplega prop de dues-centes setanta fotografies i una sèrie de dibuixos realitzats per integrants del poble ianomami, com també llibres, projeccions audiovisuals i documents que exploren l’extraordinària contribució de l’artista al mitjà fotogràfic. Amb un estil que combina una mirada íntima envers els els subjectes representats i una aproximació experimental que conjuga l’art i compromís, Andujar ha transformat las protecció i defensa dels ianomamis, en una missió de vida.
En les diferents seccions podem veure els primers treballs de fotoperiodisme, sempre des d’una vessant social i reivindicativa. Ja centrats en la convivència amb els ianomamis, Andujar ens presenta diferents temes: “L’Encant el Catrimani” on ens mostra l’entorn on viuen els ianomamis. “La intimitat de la llar”: on fotografia la iani, o casa on viuen dotzenes de famílies. “Ritual i Invenció”: rituals de la mort, el pas de nen a adult. “En cerca d’una identitat” fotos intimistes i sensibles on retrata els membres de la tribu, jugant amb les llum que es filtren pel sostre de la gran cabana. “El projecte dels dibuixos”: dona paper i colors perquè facin una cosa que no han fet mai, ni han vist què és: pintar, El resultat és espectacular. “De l’Art a l’activisme” on denúncia la desforestació i les condicions a les que estan sotmesos els ianomamis. “Programes de salut” a partir del treball per identificar els membres d’aquest poble a base de fer fotos amb un número (ells no tenen nom) i per un error descobreix fotografies amb doble exposició. El resultat és sorprenent. “Genocidio do Yanomami: Morte do Brasil” on deixa constància dels efectes de la colonització: occidentalització en la manera de vestir, drogues, prostitució, malalties.
Sala exposiciones KBr
foto: Francesc Soldevila
