La fotografia de carrer està composta per un binomi obvi: la fotografia i el carrer. Però no per això inseparable a priori
Des de fa un any i mig, aproximadament, escric de tant en tant articles i reportatges il·lustrats amb fotografies meves que em publiquen a La Vanguardia Digital. Així puc donar curs a dues de les meves il·lusions més grans, l’escriptura i la fotografia. Aquesta darrera ocupa la major part del meu temps i em té captivat. Aprendre i aprendre més cada dia recorrent els carrers.
M’agrada la fotografia en general, però la de carrer és la que més practico i realment m’apassiona. Així que en aquest darrer article vaig pensar, doncs ja ho tens, fes-ho sobre el que t’absorbeix i et gasta la sola de les sabates.
He intentat donar una visió personal del que significa la fotografia de street, les meves sensacions i emocions. És clar que he recopilat també a grosso modo les opinions, vivències i visions que els grans mestres i professors tenen al respecte, i així ho han manifestat. Les seves fotografies són esplèndides, la meva meta inassolible. Però no pretenc ser presumptuós quan parlo d’emocions i pensaments trobats.
La meva càmera, les meves caminades i la meva mirada omplen la soledat que m’acompanya en aquest viatge. I no crec que aquest sigui molt diferent al que han fet tots els que s’han dedicat, i ara també es dediquen, a aquesta meravellosa disciplina de la fotografia.
Aquí us deixo l’enllaç de la darrera publicació feta a la Vanguardia Digital
Espero que us agradi.
Diego Pastor
Soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Foto: Diego Pastor
