Secció III. Variacions tècniques d’impacte
Càmeres que el periodisme gràfic, el cine i la TV varen convertir en icones
Altres seccions:
– Secció I. La fotografia des dels seus inicis
– Secció II. La popularització de la fotografia
– Secció IV. L’automatització de la fotografia
– Secció V. Disparar, revelar i veure a l’instant
– Secció VI. Un nou mon, l’era digital
Un moment important en la popularització de la fotografia és l’aparició de la Leica I (1925).
Usava pel·lícula de cine ordinària de 35mm i l’obturador tenia un rang d’1/20 a 1/500 segons, i una posició Z per a Zeit (temps). També innovava amb l’orientació del marc de la imatge cap als costats de la pel·lícula de 35 mm.
La Leica III va afegir velocitats d’obturador lentes de fins a 1 segon, i el model IIIa va afegir la velocitat d’obturació d’1/1000. El model IIIa és el darrer realitzat abans de la mort de Barnack i, per tant, el darrer model del qual n’era totalment responsable. Leitz va continuar refinant el disseny original fins al 1957. La versió final, el model IIIg, inclou un gran visor amb retícules quadrades. Tots aquests models tenen una combinació funcional de dials circulars i finestres quadrades..
Era una càmera ideal per als reporters gràfics. Frank Capra va fer les fotos de la Guerra Civil Espanyola amb la Leica i continuà utilitzant-la en el desembarcament a Omaha Beach a Normandia, a la 2a Guerra Mundial. També, el fotògraf de la Revolució cubana Alberto Korda, amb la seva Leica, va fer la icònica foto del Che Guevara. Així mateix, Joan Colom, soci de l’AFC que serà recordat sobretot pel mític reportatge sobre la vida del districte Vè a Barcelona als anys 60, treballava amb aquesta càmera. (Veure #2, a 3.1)..
Una altra càmera popular va ser La Rolleiflex (1929), la primera de les modernes càmeres rèflex de format mitjà, de doble lent (TLR) que era prou compacta per esdevenir també popular a principis dels anys trenta. La construcció general i moltes de les seves parts són similars a l’anterior càmera estereoscòpica Rolleidoscop. Les seves principals imitacions posteriors varen ser les Yassica i Ikaflex. La construcció general i moltes de les seves parts són similars a la càmera estereoscòpica Rolleidoscop fabricada entre el 1926 i el 1939.
Els anys cinquanta són anys d’innovacions importants. El 1940, agents de la Força Aèria Sueca demanaren a Hasselblad de replicar una càmera trobada a un soldat alemany, caigut amb la seva aeronau. Això va donar lloc al fet que Hasselblad introduís la seva primera càmera al mercat, la 1600F, el 1948, en la qual gairebé tot podia ser intercanviable. Les Hasselblad incorporaren el principi industrial que gairebé tot era susceptible de ser intercanviable: els objectius, els prismes/visors, el disparador i la pel·lícula.
Permetia realitzar 12 dispars en un format quadrat, o bé treballar en format 6 x 4,5 cm.
La Leica M3, (1954) tenia una muntura de lents en rosca. Combinava visor i telèmetre, amb una imatge doble, més brillant al centre. També va introduir un sistema de compensació de la paral·laxi i un nou disparador de pla focal de goma més fiable.
La Nikon F1, Rèflex, fabricada entre 1957 i 1973, era una de les càmeres més avançades.
Combinava molts elements ja existents en una sola càmera. La Nikon F, (1959) era una SLR de 35 mm de calibre professional amb un sistema complet d’objectius, motors i altres accessoris complementaris.
Les Hasselblad varen documentar les missions del Programa Apolo, (1969 i 1972) i la Nikon F1 va ser l’eina estrella del periodisme a la guerra del Vietnam.
Expositor n. 3.1
1. Càmera Leica III. 35mm. Elmar f 3,5 50mm. 1935.
Donant: Magda Giralt (Josep M. Alemany Albert).
2. Objectiu Elmar, Ernst Leitz, 35 mm, f90 mm.
Donant: Cipriano González Crespo.
3. Taules de càlcul de fotòmetre.
4. Càmera FED-2 – Model 4. 35mm. Objectiu Industar f 2,8 50 mm. Fabricada a la URRS.
Era dissenyada per a una pel·lícula estàndard de 35 mm amb una relació de 24 x 36 mm. Era produïda per l’associació de fabricants de màquines industrials de Khàrkiv “FED” de 1955 a 1970. D’aquest model se’n varen fer 1.632.600 càmeres. Estava equipada amb tres tipus de lents, segons l’any de fabricació (Industar-10 3.5/50 mm, Industar-26 m 2.8/50 mm o Industar-61 2.8/52 mm).
Donant: Manel Garcia Egea.
Les càmeres rèflex
Leica inicia el pas universal i Nikon ajuda a la universalització del seu ús amb les primeres rèflex. Molts fabricants com Minolta, Mamiya, Miranda, Praktica, Voigtlander, entre altres, desenvolupen a partir dels anys seixanta, càmeres rèflex de reconeguda qualitat, i en moltes ocasions a preus més econòmics. Aquest fet va donar peu al gran impuls de popularització de la fotografia i també que fos més assequible per al consumidor.
5. Càmera SLR Nikon F Photomic FTN. 35mm. Lent Nikon Nikkor-S Auto f1.4 de 50 mm.
Era una de les càmeres més avançades de la seva època. Fabricada fins a l’octubre de 1973.
Donant: sense dades
6. La càmera de James Stewart a “La finestra indiscreta” d’Alfred Hitchcock. CàmeraExakta. Objectiu: Karl Zeiss Jena.
Donant: Alfred Navarro Mata.
7. Càmera Miranda. F: 135mm, 1,3.5. Càmera de pel·lícula amb sistema SLR Miranda de 35 mm, fabricada per Miranda, el primer fabricant japonès de rèflex que, durant un temps, va competir amb Nikon i Topcon en càmeres i òptiques d’alta qualitat.
Donant: Manel Saiz Suau
8. Càmera Minolta SRT 101, 35mm, Hanimex HMC 1:4,5, 80-200mm. Cortineta, 1968.
Donant: Antonio Fernández Verge.
9. Càmera Zeiss-Ikon Contaflex 3. 35mm. Obj. Zeiss-Tessar 1:4 85mm.
Donant: Magda Giralt (JosepMªAlemany Albert).
10. Càmera Mamiya-Sekor 1000DTL. 35 mm. Auto Mamiya 55mm f:1,8, Cortineta, c. 1972.
Donant: M. Antònia Rivera.
11. Càmera Zenit 12, 35mm. Helios-44-4 2,5mm Cortineta. C. 1988,
Donant: Concepció Samper Sánchez.
12. Càmera Voightländer USL1. 35mm. Obj. Voightländer 1:1,8, 50mm. Cortineta. C. 1975.
Donant: Antonio Ruiz Correa.
13. Càmera Pracktica Super TL2. 35mm. Obj. Tessar 1:2,8, 50mm. Cortineta c.1975.
Donant: Atonio Ruiz Correa.
14. Càmera Icarex 35S. 2,8, 50mm. Sense dades.
15. Càmera Zeiss. Contaflex 3. Objectiu Zeiss-Tessar 1:4 85mm.
Donant: Magda Giralt, (Josep M. Alemany Albert).
16. Braç de flash amb cèl·lula fotoelèctrica, anys 40’
El flashgun Graflex de 3 cèl·lules va ser modificat i utilitzat com a suport per al sabre de llum de Luke Skywalker a Star Wars: L’Imperi colpeja de nou. Es va afegir una empunyadura negra i es va eliminar òbviament la carcassa de la bombeta circular, però poc més es va canviar per crear l’atrezzo del sabre de llum.
Expositor n. 3.2
1a SECCIÓ
1. Càmera Hasselblad 1000F. Lent Tessar 80mm F/2,8. 1952.
Donant: Joan B. Nave
2. Càmera Rolleiflex Synchro Compur 75 mm TLR f3,5.
El nom “Rolleiflex” és utilitzat per referir-se a la principal línia de càmeres Rollei de càmera rèflex d’objectius bessons (o TLR, Twin-Lens Rèflex) de format mitjà (durant algunes dècades existia una línia intermèdia per a fotògrafs aficionats anomenada Rolleicord). No obstant això, les varietats de TLRs i SLRs en formats mitjans, s’han fabricat sota la marca Rolleiflex. Les lents Zeiss Planar f2.8 i Schneider Xenotar, les dues de 80 mm de distància focal i d’alta velocitat en comparació a la resta, es van convertir en unes de les millors òptiques del seu temps. Es fabriquen diversos models, des del primer el 1929 fins al SL35 de 1970.
Donant: sense dades.
3. Càmera Yashica-MAT, 6×6. Obj. Yashinon f 1:3,5 80mm, c1960.
Donant: Enric Ciervo Martí
4. Càmera Icoflex. Zeiss Ikon TLR 6 x 6. Tessar 75 mm i 1:3,5. Probablement de 1952.
Les Ikoflex eren càmeres TLR fabricades per Zeiss Ikon Ag, a Dresden. a partir de 1934 i pretenien competir amb les Rolleicord. Entre 1934 i 1960 es van fabricar quatre models, Ikoflex, Ikoflex I, Ikoflex II i Ikoflex Favorit, amb una sèrie de variants que es diferenciaven entre si, bàsicament, per alguns aspectes estètics, les lents i els obturadors.
Donant: Josep Oller Poch.
5. Càmera ZEISS SUPER IKONTA B, 80/2.8 TESSAR, 6 x 9.
La Super Ikonta va ser fabricada per Zeiss Ikon a Dresde a partir del 1934. Després aquesta fàbrica va ser traslladada a Stuttgart. Era considerada com una de les millors càmeres de l’època en el seu format (6X9).
Donant: sense dades.
6. Camera F. Deckel, Munchen. Cesport 6×9. Obj. Tessar 105mm 4.5. 1935.
Donant: sense dades.
7. Càmera Rèflex Korelle. Dresde anys 30.
Donant: Manuel Folch Gutierrez
Estava a l’avantguarda del disseny de càmeres dels anys 30, pels mètodes experimentals de moure el mirall amb una corda de piano. Les persianes eren dissenys relativament rudimentaris. Tot i que un disseny rèflex molt primerenc, tots els elements d’una rèflex moderna es troben aquí, fins i tot l’obturador de pla focal de tela gran. Eren càmeres amb fama de rudimentàries.
8. Càmera Horizont. 35mm. f/ 1:2,8/28mm. 1967aprox.
Càmera de metall, amb lent giratòria per a fotos panoràmiques per a aficionats i professionals. Té un camp de visió de 120 graus amb la lent f / 2.8. Feta a l’antiga Unió Soviètica.
Donant: Cipriano Gonzalez Crespo.
9. Càmera Kapsa 6×9, Vascromat 110 mm. 1952.
Donant: Cipriano Gonzalez Crespo.
Càmera de baquelita fabricada pel Sr. F. Vasconcellos (DFV) a Sao Paulo, Brasil, a la dècada dels 50 com a càmera econòmica i senzilla sense grans prestacions. Tenia un visor doble per a posició en vertical i apaïsat, amb una màscara mòbil que permetia seleccionar l’opció de mida d’imatge (6×9 o 4,5×6), seleccionant també un commutador per al comptador d’imatges a la part posterior. L’objectiu és un Vascromat 110mm amb dues lents auxiliars que donaven tres distàncies d’enfocament (1-2m, 2-8m, 8-inf).
L’obturador és senzill amb velocitats 1/100 i B, amb tres obertures de diafragma f22, f16 i f11. Disposa d’un bloqueig de dispar i d’endoll per a flash. Utilitzava pel·lícula de 120.
10 Models de fotòmetre i taules d’exposició
2ª SECCIÓ
1. Càmera Kodak Retina Ib, 35 mm, Scneider-Kreuznach 50 mm f2,8. 1954-1958.
Donant:Ramón Espadaler Serra
2. Càmera, Argus Cintar3. 35mm, Argus Cintar f:3,5 50mm. 1939-1956.
Donant: Sense dades
3. Càmera Contina, 35 mm. Zeiss Ikon. Zeiss Opton Tessar 45mm f2,8 1952- 53.
Donant: Magda Giralt (Josep M. Alemany Albert)
4. Càmera Balda, Baldinette. Baldanar f:3,5 50 mm. Prontor. És una petita càmera de molla, alemanya. de principis dels cinquanta, a l’estil de les Retina de Kodak. Utilitza pel·lícula de 35m.
Donant: Albert Hernando
5. Càmera Zeiss Contaflex 1, 35mm, Zeiss-Tessar 1:2,8 45mm, 1955c.
Donant: Magda Giralt (Josep M. Alemany Albert).
6. Càmera Contessa, Zeiss-Ikon. Carl Zeiss Ikon Proxar Cuatro A28.5, f/2.8. Eren càmeres fabricades entre 1950 i 1955. 35mm.
Donant: Carme Farré Miralles.
7. Les càmeres “micro”
Càmera Brownie, Easy, Kodak. Fabricades entre 1950 i 1961
8. Les càmeres d’espia
La II Guerra Mundial suposa un punt de tall pel que fa al desenvolupament de molts aparells. Durant aquells anys es van començar a desenvolupar una gran quantitat de càmeres de microformat.
Ikonta 520/18. Zeiss Ikon.
A partir de 1929, les Ikontas tenien quatre models: A, B, C i D. També hi havia una Baby Ikonta. La primera sèrie va ser etiquetada com la sèrie 520. Es va produir fins al 1940.
Donant: Magda Giralt (Josep M. Alemany Albert).
Càmeres Homer i Toyoka, Japó.
Càmera Minolta 16.
És una línia de càmeres subminiatura de 16 mm fabricades per Minolta entre el 1955 i el 1974. El negatiu era de 10×14 mm per als primers models. Més tard, es va adoptar un format més gran, 12×17 mm, utilitzant pel·lícula monoperforada de 16 mm.
Donant: Manel Garcia Egea.
Càmera Micro 16, produïda per Wm. R. Whittaker (William i Robert) des de finals de 1946 fins a aproximadament el 1950. Els seus punts forts eren la precisió de l’acabat, en estar feta en bloc d’alumini, i les seves dimensions reduïdes i d’uns 255 grams.
9. La mesura de la llum
Taula de correspondència de focals i velocitat, portàtil i circular de Zeiss-Ikon
Taules de cartró
Fotòmetres
