Presentació
L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, en el seu Centenari, es complau a mostrar als socis i sòcies, així com al públic en general, el seu llegat de material fotogràfic, fruit de les donacions desinteressades de tantes persones associades. A elles i a les seves famílies el nostre més gran reconeixement.
Aquest llegat, equips, recursos òptics i mecànics ben diversos i transversals en el temps, ens permet contextualitzar les donacions dels socis i sòcies dins la història la fotografia, tot fent possible la reconstrucció d’una gran part d’aquesta història mitjançant els materials exposats a la nostra seu.
El material presentat s’agrupa en cinc grans blocs i moments de la fotografia:
– Secció I. La fotografia des dels seus inicis
– Secció II. La popularització de la fotografia
– Secció III. Les variacions tècniques d’èxit
– Secció IV. L’automatització de la fotografia
– Secció V. Disparar, revelar i veure a l’instant
– Secció VI. Un nou mon, l’era digital
Secció I. Els inicis: pintar amb la càmera obscura
Els subjectes fotogràfics es contemplen des de l’herència pictòrica.
Les primeres càmeres eren de fabricació industrial o artesanal, a partir d’una caixa negra (terme proposat per Kepler el 1604) la molla per a l’enfocament i l’òptica, extraïble. La Kodak (1888), les estereoscòpiques (1890), la “Càmera plegable protegida” (Goetz Berlín, 1888) i les de plaques com la Ruby i la Royal Ruby (1902) varen ser les més característiques.
El principal recurs per al registre de les imatges i el seu revelat va ser el procés de col·lodió humit, més sensible, més estable, ràpid i nítid que el calotip.
La còpia a l’albúmina donava un positiu per contacte directe, a partir d’un negatiu, generalment de vidre, al col·lodió humit. Va ser el tipus de còpia positiva més utilitzada pels fotògrafs a finals del S. XIX i principis del XX. Era molt freqüent en la fotografia estereoscòpica i retrats en targetes de visita.
El 1880 George Eastman inventà la pel·lícula flexible per a reemplaçar les plaques, cosa que revolucionà el mon de les càmeres amb la Kodak Folding Pocket (1895).
Expositor n. 1.1
1. Llanterna màgica, Projector ICA, alemany, Dresden. Finals de segle XIX.
Donant : Pere Sender.
2. Fotos familiars: Daguerreotips, ambrotips, ferrotips i albúmines.
Daguerreotips
Ambrotips
Ferrotips
Còpia a l’albúmina
3. Àlbums fotogràfics d’època
Daguerreotips, ambrotips, ferrotips. Com distingir-los?
Daguerreotips. Són positius directes de càmera. Va ser el primer procediment fotogràfic, difós oficialment l’any 1839. El seu suport pot ser una planxa de plata polida o, el més corrent, una xapa de coure platejat, amb efecte mirall. Les zones clares estan formades per una amalgama de mercuri i plata, i les zones fosques són només plata polida que reflecteix una superfície negra. Va ser desenvolupat i perfeccionat per Louis Daguerre, a partir de les experiències de Niépce. S’utilitza fins al 1860 aproximadament.
Un daguerreotip és alhora negatiu i positiu, i es pot veure d’una manera o altra, segons els angles d’observació i d’incidència de la llum rebuda. Són peces úniques. Habitualment solen presentar-se encapsulats i protegits amb vidre, en estoigs de pell.
*A Catalunya, el metge reusenc Pere Mata tradueix i publica Historia y descripción de los procederes del daguerreotipo y diorama, (Barcelona 1839). A Barcelona, el mateix any 1839, Pedro Felipe Mondau, acadèmic de les Ciències i Arts presentà l’invent en aquesta institució. i es fa el primer daguerreotip el 10 de novembre.
L’Ambrotip. És un negatiu fotogràfic sobre vidre al col·lodió (1851). L’invent va ser encunyat per James Ambrose Cutting. La imatge se subexposa, per sotmetre-la més tard a un tractament químic que li proporciona una tonalitat blanquinosa. Si s’observa aquesta imatge
blanca per transparència, es veu com a negativa i si es revesteix per darrere amb una pelfa o cartró negre es veu com a positiu. És habitual pintar les cares a mà, cosa que els dona un aspecte de fotografia en color. Per les seves petites dimensions i baix preu va esdevenir molt popular. Es va usar fins al 1880.
El Ferrotip. És un positiu directe de càmera, una variant del col·lodió humit, patentat el 1856 per Hamilton Smith. Eren durs i barats. Varen ser molt populars. El suport és una làmina o planxa de ferro, envernissada amb col·lodió humit o amb una capa de vernís negre o marró.
És molt semblant a un ambrotip i només canvia la naturalesa del suport. El més corrent és que estiguin muntats sobre cartró. Al revers s’aprecia bé el ferro esmaltat, però per l’anvers es poden confondre amb els ambrotips. Si hi ha punts d’òxid, es pot afirmar que és un
ferrotip. Es mantenen fins al 1930. A partir d’aquest any se substitueix el col·lodió per la gelatina, si bé perviuen fins al 1950..
Expositor n. 1.2
1. Llum de laboratori de metxa combustible
2. Plaques sensibles de marques diferents, amb la seves capses Lumière, els pioners de les Autocromes, 1903.
3. Material d’època (1900) per al procés de revelat antic.
Els processos de revelat i els seus auxiliars
A mesura que avança la fotografia, tot buscant una millor facilitat en la producció, es desenvolupen nous processos de revelat, com ara plaques sensibles més ràpides per a les instantànies. Es va passar de processos d’hores i després minuts, a les centèsimes de segon, amb les plaques Lumière.
També s’innovà en els materials auxiliars, com en els llums del laboratori, des dels de metxa amb combustible inicials fins a les làmpades elèctriques. Els laboratoris químics es desenvolupen durant tot el S. XX amb models d’eines i recursos cada cop més avançats..
Expositor n. 1.3
1. Objectius per a càmera de fusta amb diafragmes de rodet H. Warkinson & Co. Londres, 10 x 12 amb placa de diafragmes intercanviable.
Diafragmes de rodet gran, sense dades. Semblant al Trousse Anachromatique de l’Òptic Darliot, París, 1870.
Donant: Jaume Font Martí.
2. Visor GBM amb doble extractor de calor. Sense dades.
3. Projector. Sense dades
4. Projector elèctric ICA amb diapositiva. 1930, aprox.
5. Càmera Compour amb objectiu Carl Zeiss, Jena,. Material de Francesc Almor Berenguer.
Donant: Montserrat Moya.
6. Càmeres amb objectiu Thornton Pickard, reconeguda companyia britànica fabricant de càmeres fotogràfiques de finals del segle XIX.
Donant: Ricard Esteban Sabaté.
7. Càmera AutoGraflex, 1914, USA. Rèflex, 13 x 18.
Donant: Pere Sender.
8. Càmera i objectiu. Fabricant F. Kampeter 13 x 18, París. Amateur Aplanat de Toutain i Cia, Barcelona.
Donant: Ricard Esteban Sabaté.
9. Càmera amb objectiu Compour.
10. Càmera E. Faller. París. Al 1900 a “Guilles Fils” la va succeir “Gilles E.”, qui es va associar amb Faller fins el 1924.
Donant: Ricard Esteban Sabaté.
11. Càmeres de gran format, de molla. Sense dades.
12. Projector elèctric
13. Visor d’objectes opacs
14. Càmera de gran format
Expositor n. 1.4
L’espai d’honor de l’AFC
1. Acta de constitució de l’Agrupació fotogràfica de Catalunya, escultura del logo i butlletí on es mostra . Distinció “Creu de St. Jordi” a l’AFC. Reconeixement de la FCF a l’AFC per la distinció amb la Creu de St. Jordi.
2. Projectors de gran format
3. Càmera i projector de gran format
El llegat dels pioners de la fotografia AFC
4. Càmera de Pla Janini, Principis del S. XX. amb diafragmes Joaquim Pla Janini (Tarragona 1879 – 1970) metge i fotògraf pictorialista. Amb Josep Desmestres, Salvador Lluch i Claudi Carbonell, va ser promotor de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, essent-ne el president entre 1927 i 1930. La seva obra és influenciada pel Noucentisme. Treballa diversos temes com la religió, la família, la vestimenta i les natures mortes, intentant sempre proporcionar les característiques d’obra d’art a les seves obres, per l’ús d’ impressions nobles, com la goma bicromatada i el bromoli. Va ser un dels defensors de les tècniques pigmentàries després de la Guerra Civil Espanyola. Publicà les seves fotografies en revistes com Lux, el 1921 i Art de la Llum entre 1933 i 1935. Algunes de les seves obres es poden trobar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Marítim de Barcelona i en col·leccions particulars.
5. Fotografia de Salvador Lluch, president de l’AFC.
6. Càmera Rectilinear Aplanèssique. Càmera de fusta de molla amb òptica Rectilinear
Aplanèssique Extra ràpida n3.
Donant: Salvador Lluc.
Salvador Lluch (1895-1977) va ser un erudit de la fotografia. Es va interessar per qualsevol tema que fes referència a la fotografia. Joier de professió, el 1923 Salvador Lluch va fundar l’AFC, amb altres membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. A més de pertànyer a la junta directiva, en va ser soci d’honor i president honorífic. El 1956 va impulsar la creació del Grup Femení a l’AFC, pioner a Espanya, i la seva implicació el va convertir en el cronista de l’entitat a través de nombrosos escrits publicats al seu butlletí.
El 1978 va donar al fons bibliogràfic de l’AFC els llibres especialitzats en la matèria que havia anat col·leccionant al llarg de la seva vida, uns 300.
7. Càmera Kodak, Vest pocket Autographic, Josep Closa Miralles, , f: 6.8, 1917
Josep Closa i Miralles (1919-2015). Té obra en dipòsit al MNAC (Hierro). Tot i no haver-se dedicat professionalment a la fotografia, entra dins de l’anomenada escola amateur, de fotògrafs destacats que van fer gran part de la seva producció fora del seu horari laboral. Va exercir d’agitador cultural en el sector de la fotografia. L’any 1957 va ser el responsable d’organitzar un conjunt de col·loquis sobre la fotografia per ensenyar les tècniques fotogràfiques dels fotògrafs consagrats, així com tendències del moment o les novetats del mercat, etc. És un dels impulsors més destacats de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
8. Càmera Kodak Vest pocket, 4×6 plaques, Ball Bearing, 1910. Rosa Szücs
Rosa Szücs i del Olmo (Barcelona, 1911-1984). Casada i mestressa de casa, va aprendre la tècnica fotogràfica als cursets organitzats per l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1959 participa en la primera exposició del Grup Femení. Les seves fotografies mostren la realitat de contrastos en què va viure la seva generació, documentant tant treballadores atrafegades, carregant cabassos i menant carros, com barcelonines benestants, vestides a la moda urbana dels anys seixanta.
Rosa Szücs va rebre diversos guardons pels seus treballs, recopilats a la seva mort per Carme García Pedrosa. Actualment es conserven al MNAC. Entre els guardons rebuts hi ha diversos premis Mare Nostrum i el premi del Diario Femenino, entre d’altres. Va ser escollida per formar part del grup de 300 fotògrafes d’arreu del món que figuren al llibre Une histoire mondiale des femmes photographes (2020), de Luce Lebart i Marie Robert,
publicat per Editions Textuel. Rosa Szücs hi figura com a única representant catalana i espanyola, juntament amb Joana Biarnés.
9. Càmera Imefsa, Carmen García
Carme Garcia Pedrosa. (1915-2015). Apassionada de la fotografia, era enquadernadora de professió des dels 14 anys però, acabada la guerra, es va dedicar a fer de mestressa de casa. Es dedicà de manera sistemàtica a la fotografia, tenia laboratori propi a la cuina de casa. L’any 1956 es va associar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i va participar en el primer curset femení que s’hi va fer. La seva obra, interessada a buscar formes
innovadores i modernes de fotografia, rep un gran reconeixement tant aquí com internacionalment. Guanyà molts premis prestigiosos, com el Luis Navarro de 1963 i el Nikon de 1973. Amb els primers diners que va aconseguir en concursos va comprar una càmera Nikon King. Va rebre ofertes per a dedicar-se professionalment a la fotografia de publicitat, però mai no les va acceptar. Les seves fotografies s’han publicat a Photo-amateur -de la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP)-, el 1967, i al Photography Year Book (1973).
10. Càmera Kodak Retinette, 1,35 i 4,50mm. 1954-1958. Donant: Josep M. Roig
Josep M. Roig (Barcelona 1928). Entrà a formar part de l’AFC el 1959, moment en què va fer un curs de formació i va guanyar ja els seus primers premis. La seva exitosa trajectòria continuà amb altres guardons, com el de la revista Destino amb motiu de la Diada de l’Onze de Setembre de 1977. Tants anys de passió per la fotografia van anar conformant un fons excepcional. El patrimoni AFC s’ha vist així enriquit amb 43.000 fotografies que
recullen les seves vivències, els seus innombrables viatges i especialment el “vell Sarrià”, barri on viu des del 1936.
11. Càmera Leica IIIc 35mm. Summitar f 1,2 5cm. 1935. Donant: Joan Colom. La Càmera que va fotografiar una època del Raval.
Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921- 2017). Fotògraf pioner en la composició de sèries fotogràfiques. Es va iniciar de forma autodidacta en el món de la fotografia ingressant el 1957 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). El 1960 va participar en la creació del grup artístic “El Mussol”. El 2002 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia concedit pel Ministeri de Cultura d’ Espanya, el 2003 amb la Medalla d’ Or al Mèrit
Cultural concedida per l’ Ajuntament de Barcelona, el 2004 amb el Premi Nacional d’ Arts Visuals i el 2006 amb la Creu de Sant Jordi. La seva sèrie sobre el barri del Raval li va reportar una gran publicitat, i també un important disgust personal.
