VI. Som en un nou món: l’era digital
Altres seccions:
– Secció I. La fotografia des dels seus inicis
– Secció II. La popularització de la fotografia
– Secció III. Les variacions tècniques d’èxit
– Secció IV. L’automatització de la fotografia
– Secció V. Disparar, revelar i veure a l’instant
Els anys noranta transformaran el món de la fotografia, amb avenços imparables que abasten des de les eines i la tècnica del registre fins al sentit mateix de la fotografia, passant per la seva edició final i creativa, l’emmagatzemen i divulgació massius.
La Canon RC-701 (1986) és de les primeres càmeres electròniques. La Kodak DCS-100, (1991), obre la línia de les SLR professionals. La Nikon D1, (1999), amb un sensor de 2,74 megapíxels, serà la primera que costa menys de 6.000 $. La tecnologia de les càmeres millorarà constantment, amb pantalles tàctils, visors electrònics i amb imatges amb un grau de detall cada vegada més elevat.
Els primers estàndards JPEG i MPEG (1988) permeten comprimir fitxers d’imatge i vídeo per a l’emmagatzematge i Photoshop als 90 popularitza l’edició digital.
Una nova eina inventada l’any 1997, el telèfon amb càmera, no començarà a ser d’ús ampli fins al 2000. I aplicacions com Facebook i Instagram, per compartir imatges, obren un nou món a la creació i difusió de la fotografia.
Expositor n. 6
1. Càmera Sony, digital Mavica, Cámara digital amb zoom òptic de 10x. Gravava les imatges amb un disc de 3,5”. Va ser la primera digital de la sèrie Mavica. De 1997.
Donant: sense dades.
2. Càmera Sony Digital Mavica 10x.
El mes d’agost de 1981, Sony va donar a conèixer un prototip de Sony Mavica com la primera càmera fixa electrònica del món. A finals de la dècada de 1990 i principis de la de 2000, Sony va reutilitzar el nom de Mavica per a diverses càmeres digitals que usaven un disquet estàndard de 3,5 “o un CD-R de 8 cm per al seu emmagatzematge.
Dipòsit Albert Cañellas.
3. Càmera Sony DSC-F828. La segona càmera bridge de la marca japonesa que va seguir les petjades del model anterior, la 717. Porta sensor de 4 colors i 8mpx (2003). Objectiu Carl-Zeiss 28-200 vario tasser i la possibilitat de gravar vídeo a 720p.
Donant: sense dades.
4. Càmera Canon 350D. La Canon EOS-350D era una rèflex digital anunciada inicialment el 17 de febrer de 2005. Com la seva antecessora, la Canon EOS-300D va tenir un preu molt ajustat per introduir-se en el sector amateur o no professional, en aquell moment un mercat nou per a aquest tipus de càmeres. L’agost de 2006 la succeix la Canon EOS-400D.
Dipòsit: David Escobosa.
5. Càmera Nikon Coolpix P100. De 10.3 megapíxels per a impressions de fins a 16 x 20 polzades. Objectiu de vidre NIKKOR ED gran angular amb zoom òptic de 26x. Ideal per a paisatges panoràmics així com per a acostaments en primer pla de l’ acció en un camp de beisbol o futbol. Sensor CMOS d’il·luminació a la part posterior, optimitzat amb el processament d’imatges EXPEED de Nikon. Porta la funció HDR (alt rang dinàmic) i
pantalla Clear Color Display brillant de 3.0 polzades amb Vari-angle i alta resolució HVGA (460,000 punts) , amb ajust de brillantor i capa antirèflex.
Dipòsit: David Escobosa.
6. Càmera Canon 6D
S’anunciava com la “rèflex digital de format complet més petita i lleugera” Portava un sensor CMOS de format complet de 20,2 megapíxels amb Wi-Fi i GPS a la càmera. De disseny compacte, era ideal per a la fotografia de retrats i viatges. Controlava molt bé la profunditat de camp i comptava amb una àmplia gamma d’objectius. Surt el novembre de 2012.
Dipòsit: David Escobosa.
7. Càmera Konica Minolta.
Cámara digital compacta amb sensor CCD, ISO màx de 400, pantalla de 1,5”LCD i sensor de 4Megapx.
Dipòsit: David Escobosa.
8. Càmera Nikon Coolpix 995. 3,34mpx. 1:2,6-5,1.
Dipòsit: Francesca Portolés.
9. Càmera Nikon Cube. La lent de torsió única i el flash es poden orientar 90 graus. El sensor de 3,1 megapíxels captura prou detall per a impressions de fins a 11 x 14. Zoom òptic 3x més zoom digital 4x (12x en total); el mode de pel·lícula captura fins a 40 segons de vídeo amb àudio. Compatible amb targetes de memòria CompactFlash Tipus I; targeta de 16 MB inclosa.
Dipòsit: David Escobosa.
10. Càmera Kodak disc4000
Fidel al seu lema de principis de S. XX, a partir dels anys vuitanta Kodak torna amb el clàssic “carregar, apuntar i disparar”, ara en versió digital. La càmera era tot un avenç.
Incorporava protector de lent, flash automàtic, avenç automàtic de la pel·lícula. Com que el disc era similar als dels ordinadors, en cas d’obrir el compartiment del darrere de la càmera, com passa amb les de cartutx 110 o 126, tan sols es velava un dels fotogrames. Cada disc, admetia només 15 fotogrames. En ser Kodak l’únic fabricant, en controlava els preus dels discs i només es podia reparar per un servei tècnic propi.
Donant: sense dades.
11. Càmera Sony Cibershot DSC-T7, de 5,1 Megapxls. 2005.
Cyber-shot va ser una línia de càmeres digitals equipades amb bateria InfoLithium. Carl Zeiss era la principal proveïdora de lents i dissenys generals en models escollits. L’objectiu era Carl Zeiss Vario-Tessar, amb zoom de 3x. La Sony T7 era un model de càmera molt prim, amb un conjunt de característiques limitades. Els models macro i lupa i el mode de pel·lícula VGA de 30 fps són excel·lents, si bé en facilitat d’ús quedava per darrere de la competència, com ara la EX-Z57 i la Pentax Optio S5n.
De només 14,7 mm de gruix, mesurava només 9,8 mm en el punt més prim. Era molt més prima que la bitlletera, de l’usuari. El cos era fet d’acer inoxidable, però la coberta de l’objectiu era de plàstic platejat, propens a estellar-se i ratllar-se al voltant de les vores, fent malbé l’aspecte de la càmera.
Igual que les càmeres anteriors de la sèrie T, la T7 utilitzava un objectiu de zoom òptic plegat. El zoom es muntava verticalment a la càmera, amb un prisma a la part superior per girar la llum a través de 90 graus. Sony tenia un zoom òptic 3x dins del cos de la càmera, en lloc de fer-ho a través d’una lent que sobresortis. El rang de zoom de 38 a 114 mm (equivalent a 35 mm) T7 no és ideal per a preses de gran angular d’interiors o de grans grups de persones. El mode macro permetia arribar a menys de 80 mm en temes petits, o canviar al mode de lupa fins a 10 mm.
12. Càmera Nikon Coolpix 2200. Compacta. Visor óptic. Objectiu: 36-108 mm. (zoom 3x) sensor: 1600×1200 píxels (1.9 MP) CCD 1/3.2″batería AA i memòria interna + SD,MMC. 2003 c.
Donant: sense dades.
13. Càmera Nikon Coolpix L6.
Donació: Mireia Atxaerandio
14. Càmera Nikon Coolpix 2200, 8 Megapxls. 2004.
Dipòsit: Albert Cañellas
15. Càmera Fuji, Finepix 5 Megues.
Dipòsit: Albert Canyelles
16. Càmera Sony, Cibershot 5 Megpx. Zoom òptic 3x. Objectiu del zoom38-114 mm, sensor de 1/2.4″. 2004.
Dipòsit: David Escobosa
17. Bateries i memòries digitals diverses
18. Càmera Panasonic-Lumix. DMC FX 07, 7,3 megues. Objectiu Leica-Elmarit f 2,8-5,6 28 mm. 2006.
Donant: Andreu Clapés.
19. Càmera Olimpus nU700, 7,1 megapxls.
20. Canon Digital 7,1 pxl. Digital Ixus 70.
Donant: sense dades.
Per atendre la demanda d’una petita càmera digital de bona qualitat, les PowerShot A iS de Canon de l’època es feien tan petites com la tecnologia contemporània permetia. Canon va utilitzar la seva experiència amb petites càmeres de cinema, particularment l’APS IXUS, per produir en massa bones càmeres digitals més petites de les que ningú havia aconseguit fins aleshores. El primer Digital IXUS, del juny de 2000, va ajustar la tecnologia del PowerShot S10 en un cos similar a l’APS IXUS II. Entre 2003 i 2004, a partir del Digital IXUS II, Canon va passar de l’ús de targetes CF a targetes SD per crear càmeres més primes.
21. Càmera Panasonic Lumix DMC-FX 07
22. Càmera Go extreme race.
Càmera perfecta per jugar-hi i també com a càmera d’acció. Resistent a l’aigua fins a 3 metres. Grava en resolució HD Ready (1280×720) i realitza fotografies per imprimir-les i compartir-les per internet. Va equipada amb un objectiu gran angular de 170° i resolució HD 1280x720p.
Donant: sense dades
23. Teléfon
Nokia N8,
Telèfon Nokia 6700, 5Mpx, amb autofocus i flash LED, que geoposiciona les fotos amb el GPS integrat i la inclusió de Nokia Maps en el paquet. 2009.
Dipòsit: Màxim Poncela
Samsung. Galaxy Note II 2013 8Mpx amb flash LED i autoenfocament, a més de sensor retroil·luminat, idèntic al de la càmera secundària, però amb resolució d’1.9 Mpx. La càmera principal era capaç de gravar vídeo a 1080p. 2011.
Dipòsit: Màxim Poncela
Samsung C6620 amb càmera de fotos és de 2 Mpx, amb detecció de somriures i gravació de vídeo a MP4 amb qualitat QVGA a 25 fps. 2008. Dipòsit: Màxim Poncela
Telèfon Blackberry Curve 9380. 5Mpx La càmera va acompanyada d’un flash Samsung.
Dipòsit: Màxim Poncela
