Història de la recreació AFC de la primera fotografia feta a Espanya
Altres seccions:
– Secció I. La fotografia des dels seus inicis
– Secció II. La popularització de la fotografia
– Secció III (1). Les variacions tècniques d’èxit
– Secció III (2). Expositor 3.2
– Secció IV. L’automatització de la fotografia
– Secció V. Disparar i veure a l’instant
– Secció VI. Som en un nou món, l’era digital
L’AFC fa una recreació de la primera fotografia feta a Espanya
Text: Joan Rué.
Fotografies: Albert Cañellas, Manu Atxa i Joan Rué. 10/12/2024
El dia 10 del passat mes de novembre de 2024, data del 185è aniversari de la primera fotografia a Espanya, membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya varen voler reproduir i homenatjar amb una càmera d’època aquella primera fotografia, amb motiu de la celebració del seu Centenari com a Agrupació.
Si bé el decurs de tot l’any 2023, anys del seu Centenari, l’AFC va fer diverses activitats d’ordre cultural fotogràfic, per a realitzar aquesta activitat es va esperar al novembre del 2024, quan es commemoraria el 185è aniversari d’aquella primera imatge.
L’efemèride
Aquell dia 10 de novembre del 1839 va esdevenir una fita clau en la història de la fotografia a Espanya. Un gravador, Ramon Alabern, va obtenir a Barcelona la primera imatge, un daguerreotip. Si bé la imatge original va quedar en parador desconegut, sabem que es fotografiaren l’edifici de la Llotja i els porxos de la Casa Xifré.
Segons explica el periodista Xavier Casinos el 21 de juliol del 2022 al THE NEW ARCELONA POST aquell dia a Barcelona va ser una festa ciutadana en fer-se realitat el projecte de la primera fotografia a Espanya. El fet va ser profusament anunciat als diaris de l’època i per tota la ciutat es repartiren fulletons informatius. Per despertar encara més l’interès ciutadà es van vendre butlletes per a un sorteig el guanyador del qual s’emportaria de record aquell primer daguerreotip.
Allò que avui la tecnologia ha convertit en irrellevant, no va ser fàcil. Per impressionar la placa d’aquella imatge calien diversos minuts d’exposició, per la qual cosa la logística fou complicada. L’escenari triat va ser la plaça Palau, un espai monumental amb edificis com els Porxos de Xifré, la Llotja i el vell edifici de la Duana Nova, l’antic Govern Civil Provincial i seu de la Delegació del Govern fins el 2008. Les autoritats demanaren als veïns dels Porxos de Xifré que no s’aboquessin a les terrasses i que no circulés ningú per la plaça.
El gravador Alabern va ser l’encarregat de manipular la càmera. Al segon intent –el pas d’un carruatge va frustrar el primer— es va aconseguir. L’exposició va ser de 22 minuts.
La història
Aquella primera fotografia fou tot un esdeveniment. Tan sols tres mesos abans Louis Daguerre havia presentat un invent llavors revolucionari a l’Acadèmia de Ciències de França. El daguerreotip, desenvolupat per ell mateix i del qual en va prendre el nom, era l’ invent donat a conèixer. Daguerre va presentar al món un sistema que fixava la imatge d’una forma més ràpida i més nítida que la de Nièpce, (heliografia). Aquesta tècnica consistia en una planxa de coure platejada en la qual es fixaven petits nòduls de iodur de plata segons l’afectació que la llum donava a cada part de la planxa. El revelatge es feia emprant mercuri vaporitzat, fixant les ombres i les llums a la superfície platejada de la placa de coure, tot creant-se d’ aquesta manera la imatge fotogràfica. Es va donar la circumstància que, en aquell moment eren a París Enric Monlau, corresponsal de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i el gravador Ramon Alabern. Impressionats per l’invent, es va adquirir una càmera Daguerre i tots dos la varen portar a Barcelona (1).
Monlau juntament amb Tomàs Mero y Josep Roura varen convèncer els seus col·legues de l’Acadèmia de Ciències perquè es comprés la càmera, avui conservada a la seu d’aquesta institució a la Rambla de Barcelona. Tot seguit es va constituir una comissió per organitzar la presa de la que seria la primera fotografia realitzada a Espanya.
______________________________________________
(1) El preu actual (2024) de compra d’aquesta càmera seria equivalent a la suma de 21.412,325€
El guanyador de la rifa va ser el posseïdor de la butlleta n. 56 de qui mai més se’n va tornar a tenir no cia, com tampoc del daguerreotip. De l’efemèride tan sols en resta un gravat realitzat per Antoni Roca el 1842 que ens permet conèixer com va ser la imatge original.
Les recreacions de l’efemèride de 1839
La recreació de la primera fotografia s’ha fet en dues ocasions, de les que es tingui constància. La primera el 10 de novembre de 2014 per part de membres del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i la segona, recentment, el mateix dia del 2024, per part de l’AFC, segons relatava La Vanguardia del 10 de novembre.
Amb motiu del 175è aniversari del naixement de la fotografia, el 2014, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va organitzar un acte públic de recreació de la primera imatge fotogràfica obtinguda a l’Estat espanyol. La imatge es va capturar amb la càmera de fer daguerreotips que es conserva al Museu amb el propòsit d’obtenir una imatge similar a la del 1839, utilitzant la mateixa tècnica i al mateix lloc de la foto pionera. La imatge obtinguda en la recreació també es va sortejar entre els assistents, de la mateixa manera a com es va fer en la demostració pública de 1839. El procediment va anar a càrrec de les fotògrafes Hélène Védrenne i Nina Zaragoza, del Col·lectiu T_Daguerrotipo, i de la restauradora de fotografia antiga Ángela Gallego, amb el suport de l’Àrea de Conservació del mNACTEC.
La segona recreació ha estat portada a terme per part de l’AFC el 10 de novembre del 2024. En aquesta ocasió s’ha utilitzat una càmera de molla de finals dels S. XIX principis S. XX del propi museu AFC i sense plaques de daguerreotip. L’objectiu de la recreació, a més del reconeixement als pioners de la fotografia a Catalunya, era apropar-nos a les dificultats de la presa original, si bé amb una càmera de molla amb plaques, adaptada per a l’ocasió.
L’error en la localització de la presa de la fotografia
Sovint es comenta que per fer la primera fotografia es va posar la càmera en una terrassa de l’edifici cantoner al carrer General Castaños. El tema fotogràfic va abastar des de la cantonada dels Porxos de Xifré fins a la Llotja. De fet, allà, a la paret de l’edifici hi ha avui una placa commemorativa posada per l’AFC el 1975.
Això no obstant, no sembla possible que el punt des del qual es va fotografiar el que avui és la plaça de Palau fos el mateix que assenyala la placa. L’evidència és tan senzilla com que des d’aquell lloc no s’obté l’enquadrament fotografiat. Si ens fiem del gravat, l’alçada o angle des del qual es devia fer la exposició tampoc es correspon a cap dels terrats mencionats i mirant a la plaça. En canvi, allò que sembla més plausible és que es fes des d’un dels balcons laterals de l’edifici de la llavors Duana. Allí semblen coincidir l’angle facilitat per l’alçada del balcó i l’enquadrament del que s’observa al gravat.
Aquest edifici, un palau neoclàssic és protegit i conegut també amb el nom de Duana Nova. Construït entre 1790 i 1792 va substituir un edifici anterior que hi havia al seu lloc, devastat pel foc.
Un argument probable en la localització errònia des d’on es va realitzar la fotografia sigui que, en ser un edifici protegit, l’edifici del llavors Gobierno Civil, es considerà que no podia admetre una placa commemorativa, per la qual cosa la placa es fixà en l’edifici més a sota, al carrer del General Castaños amb Pla de Palau. Un altre argument seria que la memòria oral del fet no s’hauria contrastat de manera efectiva, mitjançant una visualització i prova pràctica.
La reconstrucció de l’equip AFC i la fotografia commemorativa
Una de les diverses activitats en la commemoració del Centenari de l’AFC va ser museïtzar la sala principal de la Agrupació amb una mostra significativa del material que, fruit de donacions dels associats, esdevé el fons de maquinari fotogràfic AFC. D’aquest fons se’n seleccionaren les millors peces i, avui, aquestes aproximadament tres-centes s, classificades i ordenades, permeten mostrar públicament de manera significativa la història de la fotografia a casa nostra, des del 1900 fins a l’actualitat.
Una de les peces seleccionades va ser una càmera de molla. En la seva recuperació se li va netejar l’objectiu i es va constatar la seva aptitud per a ser emprada al carrer. Amb tot, es va haver de recompondre el portaplaques i la seva estanqueïtat a la llum. La tasca de reconstrucció la varen portar a terme els socis Manuel Atxaerandio i Albert Canyellas. En la presa de la fotografia hi col·laboraren també els socis Adolf García, David Escobosa i Montse Piqué.
